esp
cat
dissabte, desembre 2nd, 2017

1894-1896. Debut en les Exposicions de Belles Arts

Gothsland

A partir de 1894, Cardona va començar a participar en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona. Amb un estil acadèmic, encara havia de definir una personalista artística pròpia. Van ser anys d’aprenentatge i experimentació amb tècniques i formats.

Llaverías - Una egípcia
Joan Llaverías “Una egípcia” © Museu del Modernisme de Barcelona

Amb tan sols 17 anys, Cardona va participar en la 2a Exposició General de Belles Arts de Barcelona amb l’obra titulada El zagal, un quadre a l’oli sobre tela, el preu del qual era de 250 pessetes. El certamen estava organitzat per l’Ajuntament Constitucional de Barcelona i hi van participar altres artistes que coincidirien amb Cardona pocs anys després a París. És el cas d’Hermen Anglada Camarasa, qui va presentar un paisatge titular Flora per un preu de 2.000 pessetes. Claudi Castelucho i Diana també hi va participar amb dues obres, l’Infern de la Divina Comèdia de Dante Alighieri i un Taller de fosa de ferro, a la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. Adrià Gual i Queralt va exposar una tela titulada Repòs (350 pessetes). Joan Llaverías i Labró va participar amb una Egípcia (2.000 pessetes).
Ricard Urgell i Carreras va mostrar un Estudi i Un quadre en capella. Joaquín Mir Trinxet hi va assistir amb dues obres Estudi i Sol i ombra, (500 pessetes). Ramon Pichot i Gironès un (estudi de) Dona nua, igual que un estudi de Francesc Gimeno Arasa. També hi van participar figures consagrades o premiades en certàmens anteriors en el panorama artístic barceloní. És el cas del mestre de Cardona, Joan Baixas i Carreter, amb qui coincidiria en posteriors certàmens, Gonzalo Bilbao Martínez, Pere Borrell del Caso, Ricardo Brugada Panizo o el veterà Modest Urgell i Inglada, qui hi va asistir amb dos olis: Camps de solitud i En entredit.

A la secció estrangera, es va situar la Secció bavaresa (Munic) en què hi havia representats 35 artistes. En el catàleg de l’exposició es podia llegir que el preu de les obres figuraba en francs o en marcs, segons l’artista que exposava; mentre que a la Sala novena hi havia una representació majoritària d’artistes francesos i italians.

LA III EXPOSICIÓ DE BELLES ARTS I INDÚSTRIES ARTÍSTIQUES DE BARCELONA

La família Cardona es va traslladar fins a en tres ocasions de domicili en una àrea molt propera: En néixer Joan Cardona la seva família vivia al carrer Mitjana de Sant Pere, 62, el 1894 al carrer Girona, 143 (entre Avinguda Diagonal i el carrer Rosselló) i el 1896, es van traslladar a un nou habitatge, al Passeig de Sant Joan, 220 (situat entre els carrera Consell de Cent i Diputació de Barcelona). En la tercera edició de l’Exposició, celebrada al Palau de Belles Arts, Cardona hi va participar amb una aquarel·la titulada Mendigo, el seu preu era de 250 pessetes. En la seva segona participació en una exposició de Belles  Arts, el jove Cardona va canviar de tècnica —dos anys enrere hi havia participat amb un oli. Va ser un període d’apren
entatge. Cardona comptava amb divuit anys i en les seres obres encara es notava la influència academicista.

Riquer - 3a expo belles arts bcn
Alexandre de Riquer – 3a Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques © Museu del Modernisme de Barcelona

En la secció d’obra sobre paper, també hi va concórrer Joaquín Torres García, qui va presentar quatre aquarel·les per als respectius cartells. Josep Tapiró i Baró va presentar des del seu estudi de Tànger quatre aquarel·les de delicada factura. Nicolau Raurich, qui hi participava des de la seva residència a Roma amb apunts presos a la ciutat eterna. Van ser dos dibuixos, un Màrtir i una Cap de ciociara (ciocciari era l’apel·latiu que rebién els camperols romans). Riquer va concórrer amb diversos dibuixos a ploma i tres cartells més realitzats en aquarel·la per al productor d’embotits Juan Torra, per a l’imprenta litogràfica J. Thomas i per a l’estudi fotogràfic A. i E. F. dits Napoleón. Alexandre de Riquer havia guanyat el concurs de la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona amb una obra en què es podia veure un cromatisme de gran delicadesa i línies estilitzades, amb una factura de marcat sabor prerafaelita. Aquesta composició horitzontal es considera el primer cartell català modern, amb el qual la imatge va començar a guanyar força sobre el text.

Gabriel Pinós


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

JOAN CARDONA I LA UNIVERSAL DE PARÍS

Quan el jove Cardona estava a punt de fer 12 anys, va tenir lloc a París un esdeveniment de tal repercussió que oferiria una imatge de renovada joventut en l'esperit francès: l'Exposició Universal de 1889 ...

Llegir més