Fruit de les inquietuds que compartia amb els seus companys bohemis, va realitzar el primer viatge a París per experimentar la vida artística parisenca. Sense descuidar la seva relació amb Barcelona Cardona inicià la col·laboració en revistes artístiques. Va publicar per primera vegada a El Gato Negro.
Cardona va seguir provant tècniques i formats en la IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques. Va participar amb dues obres: Un oli titulat El mercat, per 500 pessetes i un projecte de cartell aquarel·lat amb el nom de Labor. El seu preu era de 50 pessetes.
EL CERCLE ARTÍSTIC DE SANT LLUC
Aquest mateix any va realitzar un dibuix per a la carpeta d’il·lustracions que els socis del Cercle Artístic de Sant Lluc van donar al conciliar Josep Torras i Bages quan aquest els va deixar per ser bisbe a Vic. Aquesta va ser «una petita mostra d’un gran afecte dels socis del Círcol Artístich de St. Lluc envers son Consiliari Rt. Dr. Torras i Bages». En aquest projecte hi van participar els socis fundadors, així com un grup de joves promeses com eren Opisso, Pau Roig i Cisa, Torres García, Pere Torné Esquius o Juli González i Pellicer i Joan Cardona, entre d’altres.
LA REVISTA EL GATO NEGRO
L’any 1898 va marcar l’inici de la seva col·laboració en revistes artístiques, un camp que va cultivar durant anys. El 26 de febrer d’aquest any va publicar per primera vegada a El Gato Negro editada a Barcelona —una capçalera que feia clara referència al conegut cabaret de París Le Chat Noir. Un dibuix a mitja pàgina vertical titulat La salida de misa, en el que es mostrava una nena de perfil amb una mirada lànguida, va aparèixer a la secció «Arte modernista». Aquesta obra que tenia una factura molt similar al dibuix que havia realitzat amb anterioritat per a la carpeta de Torras i Bages. Aquell mateix any, la seva participació en El Gato Negro es veuria plasmada en 19 il·lustracions. En algunes d’elles s’entreveia la línia que afermaria anys després a París —on va guanyar fama dibuixant a dames elegants, gaudint dels moments d’oci en una gran diversitat d’emplaçaments que oferia la Ville Lumière— així com altres il·lustracions de motius vegetals que anaven en la línia dels treballs que feien altres artistes per a aquestes, i en les quals sense la seva signatura seria difícil distingir de qualsevol altra mà.
Cardona, instal·lat a París, va seguir col·laborant en la revista El Gato Negro. Seva és la portada del número 10 corresponent al 3 de setembre de 1898, només tres números després de la seva primera publicació. En aquesta il·lustració es veia una dama asseguda a la terrassa d’un cafè, llegint el mateix setmanari. La portada estava tractada a tres tintes, en la qual es reforçava cromàticament la boà i el barret de la dona, en tons magenta, amb el títol en groc. Va ser una de les escasses ocasions en què Cardona va actuar com a rotulista, realitzant ell mateix el títol de la publicació. El número 16 d’El Gato Negro va tornar a publicar una portada de Cardona. Era una nena que subjectava una nina titulada Jugando a las mamás amb una evident factura acadèmica i prenent com a model a la mateixa nena que va protagonitzar el dibuix per al bisbe Torras i Bages i també la de la seva primera aparició en el citat setmanari. En aquell primer any de la seva col·laboració amb El Gato Negro van aparèixer publicades fins a 19 il·lustracions de Joan Cardona, incloses les dues portades esmentades.
PARÍS
Hem de suposar que, a la primavera de 1898, Cardona ja era a París. Fou llavors quan Opisso —que en aquella època trevallava com a delineant de Gaudí— el va visitar aprofitant que l’arquitecte va marxar fora de Barcelona per a supervisant les obres d’un projecte. Segons explica Opisso en les seves memòries, ell va fer:
« (…) una temerària i audaç escapatòria d’una setmana a París i on el condecorat pintor Joan Cardona em va venir a rebre a l’estació Quai d’Orsai i que un cop arribat a la Ville Lumière, vaig recórrer durant aquells sis dies tots els àmbits d’aquesta capital, i en un dels passejos quotidians que fèiem per l’ampla avinguda del Bois de Bologne i sent jo acompanyat dels dos artistes Joan Cardona, pintor, i Josep Cardona, escultor, la qual cosa dita sigui de passada en aquella època a París cantaven el bacalaco, com diria l’insigne Josep Plà (…)»
La colla d’Els Quatre Gats sabien de la vida artística parisenca, via revistes com Le Rire. Partint d’aquest relat situem dues obres que pertanyen a aquest primer viatge. Es tracta de Bretona i Cap de bretona, publicades totes dues el 1902 a la revista Hispania, sent la segona la portada corresponent al número del 15 de desembre.
El relat d’Opisso prosseguia de la següent manera:
«(…) vam veure acomodats en un carruatge obert la diminuta figura de Toulouse-Lautrec, acompanyat del moviment del seu vestir circumspecte. Aquell homenet que m’havia fet sentir durant sis anys de la meva primera joventut (llavors jo tenia 19 anys) tantes emocions i delits amb els seus singulars dibuixos i els seus meravellosos cartells. Anava jo del braç del meu cunyat el pintor Joan Cardona, acompanyat alhora per l’intèrpret dels Tribunals del Sena” mesié “[Monsieur] Constantin de la Tour, cunyat alhora de Cardona. Anàvem passejant per l’avinguda de l’Etoile quan vam veure arribar en carruatge descobert, del que van baixar un senyor molt petitó acompanyat d’una senyora molt digna, que vaig suposar que seria la seva mare. Monsieur de la Constantin després de saludar-los ens va presentar tan singular parella, una estreta de mà amicalment. Era el gran Toulouse i la seva senyora mare».
Opisso, igual que la resta de companys d’Els 4 Gats pensava que:
«per a mi no hi havia glòria sinó sota el cel de París. Només s’arribava a la plenitud del triomf quan s’aconseguia fama i llorers dels francesos. Quina il·lusió!»
En un altre paràgraf detallava aspectes quotidians d’aquelles primeres modes efímeres encarnades per les cocottes amb els dits atestats d’anells, per les artistes de varietés com les contorsionistes, la dona serp… un ambient femení dedicat a l’espectacle i el plaer visual —i no només— d’aquells assistents a la bohèmia parisenca
«Les miràvem amb els ulls gairebé magnetitzats, elles en veure-ho es posaven a riure i sense mostrar gens d’interès en la nostra curiositat de poca cosa o de “pagès”(…) Doncs bé, aquesta me la vaig trobar al ‘Bal Tabarín’ de Montmartre, em va reconèixer de seguida ‘Oh, la, la!!!! Tiens el primer artiste de Barcelone!!!!!’. Cardona em va dir que al llit era una dona expertíssima, mirant-la amb bàrbara luxúria, una febre carnal cremava en les meves venes i una olor de carn de dona que s’adheria i s’incrustava als meus nassos, exaltant d’entre aquells fins encaixos blancs, cintes de color».
L’ESQUELLA DE LA TORRATXA
Pel que fa a les revistes catalanes, Cardona va publicar la seva primera il·lustració a L’Esquella de la Torratxa en el número 1043 del 6 de gener de 1899, amb una composició a mitja pàgina vertical, en la qual, sota el títol de ¡A fer compras! apareixien diversos caps de personatges. La composició, datada el 1898, es caracteritza pel tractament de l’artifici, sobresortint en pràcticament tot el perímetre els perfils de moltes de les persones que apareixien en el dibuix.
